Dessema per semper, ma empruma dò la mort

L destin de Eloisa e Abelardo

"A mie segnor, miec père, a mie spos anzi fra, sia servidora o pitost fia, sia sposa o miec sor... te é amà de n amor sconfinà... me é semper stat più douc l'inom de amica o amanta o putèna, mie cher no l'era con me ma con te". Chesta paroles de amor ge scrif, egn dò na storia de grandiscima pascion, Eloisa a Abelardo. La storia de amor anter chisc doi la é sozeduda delbon al scomenz del XII secol, ence se no à mai mencià l recam lejendèr. Eloisa l'é na beliscima joeneta con n grandiscim cef e na gran pascion per la cultura. La se dèsc ju con dut chel che l'é l saer e la rejona l latin, l grech, l'ebraich. De ela i disc che l'é na tousa de na grandiscima erudizion. Da picola i l'aea manèda a studièr tel convent de Argenteuil e dapò l se la touta te cèsa sie bèrba Fulberto che l'era enlouta n canonich parigin n muie cognosciù. Abelardo l rua te la vita de Eloisa che l'é su la colm del nonzech e de la maduranza. L'à 37 egn e l'é un di più gregn studiousc de dialetica de chel temp. Sie pensier l vegn cognosciù enlonch e anter auc e basc (soraldut costions de recognosciment de sia teories teologiches da pèrt de la Gejia) restarà tras na fegura de gran emportanza tel pensier filosofich e teologich europeich. Co la vertola de ge fèr da maester, Abelardo l va a stèr te cèsa de Fulberto. Ela la se enamorea de el, sobito e per semper e la ge restarà leèda per duta la vita. El, l ge fèsc la beles con sonec e letres de amor. "Con la vertola de la lezions se dajaane ju deldut a l'amor, l studie l ne sporjea chi ciantons secrec che la pascion vel. Orí i libres, la paroles se cruzièa de più de argumenc de amor che de studie, l'era de più i bósc che la frases; la man corea più spes al piet che ai libres... nosc dejider no l'à lascià endò nesciun aspet de l'amor". N amor pascionà che ela no la descognosciarà mai: "Chi piajeres de amor che aon gustà dessema i é stac coscita douces per me che no posse me pentir e nience descancelèr l recort. Olache mai me ouje chisc me é semper te dant con duta la forza de sia atrazion". Ma la storia anter Eloisa e Abelardo la vegn descorida dal bèrba Fulberto che fora de cef da la ira l scara demez Abelardo. L'é massa tèrt. Eloisa la compra. Abelardo l ge propon a Fulberto de la maridèr ma en secret ajache no l vel perder dut chel prestije e chel nonzech che l'aea arjont fin enlouta. Eloisa no la vel se maridèr. Da una la vel ge lascèr a el la ledeza de jir inant con si studies e da l'autra la vel restèr ela enstessa ledia de ge voler ben a el, zenza leames e enteresc, demò l'amor. "Tanta lègremes ge vegnissel pa jù a chi che ama la filosofia a cajon del matrimone... che èi pa da spartir la lezions di maestres e la servidores, i pulc con la cunes, i libres con i mescui, i lapijes con i fujes? Co pélei pa chi che meditea tesć sacres e filosofiches revelèr l vaèr di popes, la ninèdes..." A la fin i zet e i se marida da sconet. Scomenza coscita la fin desgrazièda de chest amor. Fulberto l vegn a saer del matrimone e l fèsc castrèr Abelardo. Vegn fora n scandol. Abelardo, ofenù te sie orgolie, l parten che Eloisa la se fae monia e la vae te convent, roba che l fajarà ence el sobito dò. No i se vedarà più e no i arà contat per passa diesc egn. Canche ela la deventa badescia del convent del Paràclito, el l'é père spirituèl e maester de la monies del chel convent. Enlouta la ge domana de esser present da nef te sia vita. La volessa che l ge scrive, che l ge rejone, demò a ela, desche femena che el l'à amà. "No é volù sodesfèr mia volontèdes e mie piajer ma te e tie piajer, chest te l sès ben". Abelardo l scouta chesta paroles ma ades l'é destacà e no l ne n vel più saer. L ge respon: "Gé ades son encercià ence te l'ènema". Ma ela la é amò jona, no l'à nience 40 egn, e la sent amò vif l'amor, ence chel fisich per el: "Dojesse vaèr sun chel che é fat, suste enveze per chel che é perdù, e no demò chel che on fat dessema, ma i lesc, i moments olache l'on fat dessema i é coscita druché te mie cher che i veide da nef con te te duc i particolères e no me n libre nience te l'ensomech". I ultimes egn de sia vita Abelardo l li passa tel convent de Cluny e canche l mer l vel esser sepolì tel convent de Eloisa. Vint egn dò mer ence ela e la vegn metuda apede el. La lejenda conta che canche i ge l'à pojèda apede el l'à orì i brac. Da enlouta, da chel 16 de mé del 1164, chisc doi paussa en pèsc dessema te la cortina de Père Lachaise a Parigi. Chel che se disc n amor etern.

"A mie segnor, miec père, a mie spos anzi fra, sia servidora o pitost fia, sia sposa o miec sor... te é amà de n amor sconfinà... me é semper stat più douc l'inom de amica o amanta o putèna, mie cher no l'era con me ma con te". Chesta paroles de amor ge scrif, egn dò na storia de grandiscima pascion, Eloisa a Abelardo. La storia de amor anter chisc doi la é sozeduda delbon al scomenz del XII secol, ence se no à mai mencià l recam lejendèr. Eloisa l'é na beliscima joeneta con n grandiscim cef e na gran pascion per la cultura. La se dèsc ju con dut chel che l'é l saer e la rejona l latin, l grech, l'ebraich. De ela i disc che l'é na tousa de na grandiscima erudizion. Da picola i l'aea manèda a studièr tel convent de Argenteuil e dapò l se la touta te cèsa sie bèrba Fulberto che l'era enlouta n canonich parigin n muie cognosciù. Abelardo l rua te la vita de Eloisa che l'é su la colm del nonzech e de la maduranza. L'à 37 egn e l'é un di più gregn studiousc de dialetica de chel temp. Sie pensier l vegn cognosciù enlonch e anter auc e basc (soraldut costions de recognosciment de sia teories teologiches da pèrt de la Gejia) restarà tras na fegura de gran emportanza tel pensier filosofich e teologich europeich. Co la vertola de ge fèr da maester, Abelardo l va a stèr te cèsa de Fulberto. Ela la se enamorea de el, sobito e per semper e la ge restarà leèda per duta la vita. El, l ge fèsc la beles con sonec e letres de amor. "Con la vertola de la lezions se dajaane ju deldut a l'amor, l studie l ne sporjea chi ciantons secrec che la pascion vel. Orí i libres, la paroles se cruzièa de più de argumenc de amor che de studie, l'era de più i bósc che la frases; la man corea più spes al piet che ai libres... nosc dejider no l'à lascià endò nesciun aspet de l'amor". N amor pascionà che ela no la descognosciarà mai: "Chi piajeres de amor che aon gustà dessema i é stac coscita douces per me che no posse me pentir e nience descancelèr l recort. Olache mai me ouje chisc me é semper te dant con duta la forza de sia atrazion". Ma la storia anter Eloisa e Abelardo la vegn descorida dal bèrba Fulberto che fora de cef da la ira l scara demez Abelardo. L'é massa tèrt. Eloisa la compra. Abelardo l ge propon a Fulberto de la maridèr ma en secret ajache no l vel perder dut chel prestije e chel nonzech che l'aea arjont fin enlouta. Eloisa no la vel se maridèr. Da una la vel ge lascèr a el la ledeza de jir inant con si studies e da l'autra la vel restèr ela enstessa ledia de ge voler ben a el, zenza leames e enteresc, demò l'amor. "Tanta lègremes ge vegnissel pa jù a chi che ama la filosofia a cajon del matrimone... che èi pa da spartir la lezions di maestres e la servidores, i pulc con la cunes, i libres con i mescui, i lapijes con i fujes? Co pélei pa chi che meditea tesć sacres e filosofiches revelèr l vaèr di popes, la ninèdes..." A la fin i zet e i se marida da sconet. Scomenza coscita la fin desgrazièda de chest amor. Fulberto l vegn a saer del matrimone e l fèsc castrèr Abelardo. Vegn fora n scandol. Abelardo, ofenù te sie orgolie, l parten che Eloisa la se fae monia e la vae te convent, roba che l fajarà ence el sobito dò. No i se vedarà più e no i arà contat per passa diesc egn. Canche ela la deventa badescia del convent del Paràclito, el l'é père spirituèl e maester de la monies del chel convent. Enlouta la ge domana de esser present da nef te sia vita. La volessa che l ge scrive, che l ge rejone, demò a ela, desche femena che el l'à amà. "No é volù sodesfèr mia volontèdes e mie piajer ma te e tie piajer, chest te l sès ben". Abelardo l scouta chesta paroles ma ades l'é destacà e no l ne n vel più saer. L ge respon: "Gé ades son encercià ence te l'ènema". Ma ela la é amò jona, no l'à nience 40 egn, e la sent amò vif l'amor, ence chel fisich per el: "Dojesse vaèr sun chel che é fat, suste enveze per chel che é perdù, e no demò chel che on fat dessema, ma i lesc, i moments olache l'on fat dessema i é coscita druché te mie cher che i veide da nef con te te duc i particolères e no me n libre nience te l'ensomech". I ultimes egn de sia vita Abelardo l li passa tel convent de Cluny e canche l mer l vel esser sepolì tel convent de Eloisa. Vint egn dò mer ence ela e la vegn metuda apede el. La lejenda conta che canche i ge l'à pojèda apede el l'à orì i brac. Da enlouta, da chel 16 de mé del 1164, chisc doi paussa en pèsc dessema te la cortina de Père Lachaise a Parigi. Chel che se disc n amor etern.

© 2020 PIPA24
Creato con Webnode
Crea il tuo sito web gratis! Questo sito è stato creato con Webnode. Crea il tuo sito gratuito oggi stesso! Inizia