Demò gio, che no saee
Pícola contía

Chest'istà me la gode duta. Vegne sa mont beleche dute le sere, do vea. Me sà che ju te val sie tant n gran revedoz e n biteboi, neto da dar d'empaz. Crese che sie stat le ureie le prume a me dar l segnal che zeche no carenea. Le fajea più biteboi ele che duc i auti che passaa sun stradon. Dut che scigolaa canche la jia ben, dut che trundenaa canche la era grieva. Acufene se ge disc, no ve die che doi azole!
Con chesta vertola vegne cassù a dormir e amancol mingol de chel entesseament acustich me l tole fora dai pie. I me disc, ma vaste su e ju da doman e da sera, vigni dì? Ge respone che no cogne mia me l spenjer su chest auto, noe. Rue pa su bel sentà.
Canche leve dadoman vae sobito de fora, varde mingol e dapò vae da nef ite te tieja a me meter su la moca dal cafè. Jà timpruma, canche verjee l'usc maester, sentìe zeche de fora che moea, giusta n sfrugnot, ma timpruma no me n capìe fora. Sentìe desche n picol sciubie. Ere pa segur de chel, seben che le oreie chest'istà le me trinzenea che no ve die.
E na di, e doi e trei e gio che deventae semper più curious. Saràl stat n capriol? Bisce na, chele le sente da dalonc. Burte bestie, vedé. Chele le sente sot la pel. Na di é ence coret desche na tiza dintornvìa tieja per veder che che l'era. Endana che coree sperae demò che l vejin soravía no l fosse jà stat a vardar ju, con so binocol, che no ge sciampa mai nia. Amedit no l'era amò levà, se no l me aessa pa ben tout per l cul canche pech do l'é ruà ju.
Enscioma, na dì core, na dì scoute, na dì fae più pian che posse e na dì amò più pian de chel che son bon. E l'é stat coscita che la é veduda. Ades 'sche ades, podesse ence pissar che la se aea mingol stufà ence ela, de se n sciampar descheche la me sentìa vegnir fora.
No ve die che saut che é fat en chela dì! Neto doi varesc endò. Che sciotrida! La era aló i picoi eies nojela che me vardaa fit, ceta, su dret desche na sentinela. Gio che jà me aee sperdù ju a la veder aló tedant, canche la me à scigolà, é fat n saut endò. No aesse mai cardù, gio, de restar enmarmolà. Gio son fort e son gaert, posse ben me l dir sotousc.
Te chel che me n'é encapì fora de esser tedant a na montagnola, chela la é sen jita te so cuz. Bela asvelta. Gio m'é beù l cafè daìte e dapò son jit danef fora a veder delvers olache l'aea soa ìtena. Ei, ei, giusta sot ite la sief, sun seva, anter chel del comun e chel mie. Da veder, magari si majon la é apontin sot mia majon, so let sot mie let. Fossa ben ence da grignar, se no che no tegne fora l'idea che la crese de vegnir sul mie, bele coscita, bele canche ge sà.
En chela dì n'aee n'assa da lurar, no ve die tant, ampò mie pensier l'era co far a me n librar de chela bestia. Gio son de chela: vigneun a ciasa soa. Na bela sief, se serf. E jon duc d'acort. Gio stae sul mie, la montagnola sul so. Miec no se scecar un co l'autra. Gio, perauter, no me permetesse mai de meter na man ite te so tieja de tera. Che ades pa la vegne e la se n stae su per le bree bele ciaude mi tieja, sot mi banch, desche se fossa so, chel no, no l lasce. E dapò con che sfronton! No demò la vegn sul mie, la é ence desmanierada. En chela dì é jurà che se la rua amò, la cope. Zenza remiscion.
La dì do e la dì amò do la montagnola no la se à fat veder. Eco emben, me é dit, à bastà pech a ge far veder chi che comana chiò. La terza dì la era danef aló. Ma amò più desmanierada. Adertura la me spetaa fora da usc. La era aló che la me spetaa, cardemelo. Ben vindò la sief, purampò grana descheche la era, la ciutaa fora de tant, e endò é podù me sperder e zerucar.
Che fae, che no fae. É dit che la cope e la coparé!
Co se pélel pa copar na montagnola? Gio no son ciaciador e no posse ge sbarar. Podesse ben en chiamar un, chiò n'é teis de chi aló. Ic i fajessa pa sobito, ah, no i spetassa art, no ge saessa vera poder ge sbarar a na montagnola che per solit no se pel. Ma che fegura che fajesse ... ah chel aló l'à paura de na montagnola, ah ah che grignade duc ensema e meisc a grignar, se no egn, alalongia. Na. Podesse la strangolar enveze. Dant cogne ge ruar apede. E dapò, na, n'outa é vedù n tal che strangolaa con le man n capriol, che cert! Na, gio no son sci cruf. Podesse ge serar su la ìtena. O amò miec, ge la minar. La far sutar per aria, eco che che fae. Cogne demò me enjignar mingol de polver de dinamit. Che tòtol che son! Se la canaleta la rua fin sot mi tieja son bon che fae sutar ence l bait! Cogne me la pissar miec.
Per trei dis endò no la veide e la cuarta la é danef aló che la me speta. La terza dì, chela che me spetae che la se fajesse veder, é manà fora mia femena che la scomenza a creser che no é dute le fascine a cuert. Belapontin che la montagnola da ela no la se à fat veder. Anter de femene, per forza, che no le se dasc d'empaz. Mia femena la disc che la pel star fin che la vel e fin canche la vel. A la fin de la fiera noi sion rué l'auter dí. Chesta l'é tera de montagnole. En belfestidech die, gio, sul mie no voi chela bestia! La é grana, vedé, con chi denz tedant olache fora per anter ge ven fora l scìgol. Dintornvia la bocia dut na fiza. Somea na veia che me mana na malediscion.
Aee ja pissà tinpruma ai bocogn entesseé, ma no la sarà mia coscita paupera da se i magnar? Chela, per me, l'é segur na bestia ascorta. Canche la é aló tedant che la me varda, me sà beleche de vardar ti eies n esser uman. Segur che l'à n bel ciaf e segur che no la se i magnarà. Cogne me pissar a zeche da auter.
Passa endò dotrei dis e no la se fasc veder. Spete na setemana e crese che sie dut fenì. Zacan. Belebon emben. Enveze, na domenia da doman, eco, endò che la troe de fora da usc. Chesta outa l sciubie l'é amò più fort. N cich, ve die, cardemelo. Me sa desche se la volesse ge far a saer a dute le montagnole de chesta mont che la é chiò con me e che la é bona de me tegnir permez. Ades l'é delbon deventà zeche anter me e ela! Vedon chi che l'arà venta. Gio voi l'aer venta. Gio son l'om. No posse me far meter i pie sul ciaf da na montagnola.
A la fin, saede che che é fat? La é copada col badil. No fajé tant le femenele! No me vardà coscita. É fat chel che l'era da far. Na di son jit fora col badil te man, e pam! N colp sul ciaf. Bel sech. La me vardaa desche se l'aesse sapù. La é restada aló ceta. L'à spetà la mort. Crese che la sie morta sul colp. Giustalvers. La me aea dat la endesfida. Che cardéela pa? Co se aéela pissà che la fosse fenida? Gio son l'om, ela l'é la bestia. La é trata ju per chele rive a la fin, che le bestie del bosch se la magnasse. Ere content. Aee venciù.
Segur che aee venciù?
No ve die, i dis che l'é vegnù do, e soraldut le not. Chi eies nojela che se moea desche taché te l'eletrich. Via e cà, su e ju, tant n prescia da somear che i jisse n toron, desche na rìsola. No ere bon de me i tor fora dal ciaf, chi eies nojela. É scomenzà a pissar che fosc aesse podù la scarar te n'autra maniera. No pa che la é su la coscienza. Da can pa en ca se à su la coscienza na bestia? E dapò na montagnola? Na bestia che sa mont n'é centenees? Una de più, una de manco, che mùdel? Nia, neto nia, ve die! No l'é mudà nia. Dut 'sche dant. Dut medemo. Demò na montagnola de manco. Una che volea viver sul mie. É fat ben, a me n librar. Cognee la copar. No aee autra soluzion.
Passa i dis, passa le setemane, passa l'istà. La montagnola la é semper tel ciaf. Canche la me varda, canche la cope, canche la trae ju per chele rive. La peisa na montagnola, saede ben, più che n giat salvarech. Me recorde che aee pissà a chest canche la é ciapada te brac. L'é stat aló che é scomenzà a sentir la ousc. Dime, om, perché me aste copà?
No ge die nia a nesciugn, i me tolessa per mat. I ciaciadores, mia femena, mi fies. Taje, scoute, peisse.
Taje, scoute, peisse.
Sé ben chel che pissade. Gio no son chel tal che taje, che scoute, che peisse. Gio son un che fasc, zenza tajer e zenza pissar. É semper abù na gran blaga de esser n om de azion. De fat, é copà chela montagnola. No ge die nia a nesciugn, ampò scomenze a pissar che fosc no aesse cognù la copar.
E desche se duc ades no podesse far condemanco de rejonar de montagnole, e duc ades fosse deventé esperc de montagnole, duc me conta cotant che cheste montagnole à abù fazion te noscia storia. Co, no saste, i me disc, ades, che le montagnole l'era bestie sacre? Bestie sacre? E da can pa encà? Gio no saee nia. Ma co, no saste, i me disc, desche se fossa stat scrit ti libres de la popolara, che i ladins, la jent da mont, dant de esser omegn l'era montagnole? Na, no saee. E voi che saade, no podaade me l dir? Ma co, no saste, no saéeste?
Me sciampa, stuf e agher de chesta moda, da dir che gio na montagnola la é copada. Che te él vegnù tel ciaf de copar na montagnola, i me disc spardui. Nesciun ciaciador l'aessa mai copada! No se copa le montagnole. Tu pes copar ence to femena, me disc un, ma no na montagnola. Bela chesta.
Che meseria! No fossa pa nia se duc no me fajessa n ciaf coscita ades, fosc mingol a la outa me la desmentiasse fora. Purampò contada la é contada fora, e ades duc me domana e vel saer. Ma te aste pissà che magari la volea te dir zeche? Na montagnola, me dir zeche? Tant o cant, àle l don de la parola? No ge conte che de not sente na ousc... Che aéssela cognù me dir, ge die, desche se fosse l'om più fort del mond e no me fasc tema nia. Enveze me la sgheghe. No capesce se chel che é fat l'é giust. No sé che che é fat. Sente ades che fosc no cognee l far. Fae mena de nia. Ma no te aste pissà che magari l'era l spirit de zachei? Magari de toa jent da zacan o de zachei che tu as cognosciù e no l'é più. O magari n'anema, ei, n'anema... Na, ades no me rejonà de spiric e aneme, che chest no l tegne fora! Siede duc mac.
Duc saea, somea e duc ades sà. Le montagnole no le aon mai tociade te noscia storia e no se le tocia nience ades. Demò gio che no saee. E é copà na montagnola.

Sabina Barbuntoiu è cresciuta in Romania, a Buşteni. La sua mamma e la sua nonna le leggevano tante fiabe e tanti racconti, fra questi anche le leggende delle Dolomiti, tradotte in rumeno dalla versione italiana "Le sette fiabe delle Dolomiti" di Elena Tessadri (edizioni l'Ariete, Milano 1966). Sabina se ne era innamorata e il destino ha fatto in modo che venisse a vivere proprio qui, dove queste leggende hanno la loro origine.
Leggi l'intervista!