Leopoli 2019
Viac te na zità ja n vera
L'era egn che volee jir a Leopoli, Lemberg o Lwiw, amò miec ajache l'é l'inom per ucrain. La dir te un o te l'auter o te che l'auter inom vel dir contar n toch de so storia. Leopoli/Lemberg l'é la zità di tempes del Imper Asburgich (e donca poliglota e multiculturala). Vejina nos per rejons culturales e storiches. Dapò Lviv, dalonc da nos per tropes egn per cuestion politiches. Na zità che aane beleche desmentià. Na zità e n raion che me soscedaa curgiosità, per n grumon de aspec, dala letradura ala storia ala geografia.
Son ruada a Leopoli acà trei egn, tel 2019, e ja la era n vera. I joegn sudé morc n vera se i vedea ja. Le foto te cortina e te le gejie e le parole de recort ja le fajea vegnir i scrices e l magon. L'era, enlouta, na vera vejina e tel medemo temp dalonc. La Crimea la era dó a vegnir sotmetuda e tel Donbass i se sbaraa via e cà, ma empò la zità la era viva, con nesciuna voa de jir n vera ma na grana de vegnir fora dala stenta.
A Leopoli l'é i purec (aldò de nosc standard) che i vif (aldò de so standard)
con dignità e chi te la meseria. A Leopoli se pel amò ge vardar tel mus a la meseria.
Sot ciasa, olache son stata mie dis de viac a Leopoli, ruaa ogne dí n tous regolà belebon (someea n guant da ufize) e l spenjea na femena - no veia no joena - sun na cariega a rodele. Canche l ruaa sot ciasa mia, olache l'era desché n picol vòlto, l lasciaa alò la femena (soa mare?). Te gremen l ge metea n piatel per la ciarità e coscita la stajea dutoldì. Su chel vis se lejea na gran rassegnazion. Su la sera ruaa danef l tous e se n arloaa da olache i era rué.
Semper sot ciasa, ma mingol più n via, al crousc de via, alò l'era l post per dotrei cromeres. Una femena aea fiores da vener. Picoi mazec de fiores de ciamp (no ve die che beloc). N om aea dotrei ravesale e n'autra venea cestins de stram. Dut per na míchena da nia (per me). Fenì che i aea de vener la mercanzia, i ciapaa su e i se n jia. Pian pian. A Leopoli no l'é prescia.
Chi che se dasc ju col turism,
chi tira mingol più l fià. La jent la scomenzaa a jir a Leopoli, percheche la é
bela e l'à ence zeche de più. Donca, osterie e boteighe de ogne sort e color e con l fat che i é tel scomenz
duc pel far mingol descheche i vel. Gran burocrazia somea che non sie e la fantasia
la sgola. A mi me à semper piajù jir "n vacanza" te posć no amò tocé dal gran turism. Me piasc veder coche la jent se endreza, coche la dora la creatività, coche la se endustriea. La me fasc na gran tenereza ajache no l'à amò ciapà su chela malizia de chi che del turism cognosc dut (o coscita i creit).
En cont de se endustriar, bele per dir: se pel jir a magnar te n post olache se cogn bater te dotrei ujes dant de ruar te chel giust. Po rua un a te verjer e l te domana che che tu ves e la parola-chiaf (da zachei tu cogne la ciapar). Po i te fasc jir ite e fora per coridores, piegn ras de mercanzia, e zacan i te dasc n desch. Dapò rua l bel. I te porta l menú e tu ge varde, sche zenza, ai priesc, na supa? 80 Euro! Ma co? Se la supa a Leopoli la costa 1 euro! L'é chi, embarazé, che leva su e i sen va. Enveze se cogn restar. Ordenar, magnar e no bazilar. Ala fin la supa costa zeche più che n euro, ma l cunst l'é esser bona de far la gran segnora per duta la cena.
Te n auter restorant no l'é priesc e a la fin tu cogne contratar. Chiò l'é enteressant ajache vegn fora l'avarizia se se l'à (e alò no i perdona). Tu ordenee, dapò a bast fení rua l'ost. L'ost te domana, cò tu as magnà: "Tant se saessel giust paar?" Chel "giust" l met a la proa duta toa onestà e dut to saer/savieza. Esser giust, che gran proa per l'esser uman-a!
Dit chest, la zità la è beliscima. Decadenta fin che se vel, da meter a post fin che se vel, ma beliscima. Per se capir: l'é na Parigi ma senza frabricac di egn do la vera (la più burta architetura de la storia de l'umanità). Na Parigi senza scioldi e per chest sci duta da conciar ite ma chel fascin del Otcent. Per chel se l'aessa da vegnir bombardada, extra sessaben, dut l dan uman e economich, ne vegnisse a menciar la poscibilità de na cercia de n passà europeich che no à vedù l Nefcent "europeich".