mizacoles de storia de medejina femenina
Sion de chela, ajache coscita i ne à contà, che per troèr la pruma femenes dotores cognon spetèr l Nefcent.
Dut chest l'é vera n pèrt.
Vera l'é che per n temp bon lench la femenes no à podù apede a la istruzion universitèra e a la istruzion n generèl. Aldò de chel che disc la storica Maria Milagros Rivera Garretas, fin a la fin del Medieve Aut la eles aea la poscibilità de viver tel publich e fèr robes tel publich più o manco desché l'om. Co la naa de la universitèdes dal 1100 inant se à slargià fora en pensier filosofich che vedea la femena desche demò na cobia (malfata) de l'om. L'é da alò inant che a la femena no ge vegn più permetù de viver sia vita, de ciapèr chel ruol sotmetù e limità te la competenzes de na ela desche mère, che ge restarà fin a acà pech temp.
Faus l'é pissèr che dant no n'era femenes mediches. No l'é vera: troon femenes che curèa malaties ja a partir da la fin del temp elenistich (Agnodice per ejempie), tel temp di Romans (Salpe de Lemno, Olimpia de Tebe, Antiochide de Licia, Aspasia e amò autres) e soraldut endèna dut l mileisim bizantin olache esser medica l'era n lurier desche n auter.
Enlouta no l'era scola o università per deventèr mediches. Te la gran zitèdes de l'Imper desche Alessandria, Roma, Pergamo, Smirne e amò Efeso l'era "zentres" olache se emparèa, per solit olache l'era de gran biblioteches. E olache l'era libres, l'era l saer e olache l'era chest saer, se aea ence femenes che podea studièr e deventèr "mediches".
L'é bel recordèr che fin al 1500 l'era restà te la rejonèda latina la parola "medica" al femenil e chest vel dir che segur la fegura de ela che curèa malaties la era cognosciuda e sparpagnèda.
La femenes podea ence emparèr la cognoscenza de la medejina te cèsa, per solit dal père o da l'om. La eles podea deventèr ence maestres de medejina. Tant les valea e tant les podea vegnir fora, no l'era ses che comanèa.
De chi tempes duc i leterac e i riches, cognea saer zeche o trop de medejina. Anna Comnena (1083-1153) per ejempie, prinzessa ma ence storiografa, l'à lascià na cronaca de la mort de sie père, Alessio I Comneno, con details de sia malatia e sia discuscions con i dotores che i lo curèa. Per chesta rejon a Anna ge vegnìa dit "prinzessa-medica".
Del temp bizantin l'é ence i prumes ospedèi, strutures publiches olache se podea vegnir curé e che dant, tel temp grech o roman, no l'era. A la fin del IV secol chesta strutures les à personal che laora dut l'an e no l'é religiousc o religiouses, alicontra dotores e infermieres de profescion che vegnìa paé regolarmenter.
Del gran ospedèl de Cristo Pantokrator (ades na moschea) metù su del 1136, se sà per ejempie che l'aea cinch sezions e una de chestes la era dedichèda a la femenes. La sezion tolea ite ence l repart ginecologich e ostetrich. Anter tropes dotores omegn l'era ence na femena e femenes l'era ence la infermieres e l personal che didèa.
La femena medica chiò ciapèa paà l mez che l'om e l dopie del mez che l preve, e amò les ciapèa ence de manco da magnèr de n colega om (donca, a ben veder, la costion del paamènt la va inant da 1000 egn, da no creser...) purampò la paga de na infermiera femena la era medema che la paga de n infermier e n chech e n ragionier i ciapèa trop de più che n infermier.
Che bel che fossa fèr n saut te chela storia a veder la eles che podea fèr la mediches, lurèr te ospedèl, orir n ambulatorie privat o jir a cèsa di malé, lediesc de fèr na profescion che autra eles les à podù arjonjer empruma doimile egn dò.