montagnola

Chest'istà me la gode duta. Vegne sa mont beleche dute le sere, do vea. Canche leve dadoman vae sobito de fora, me varde mingol stroz e, demò do, me beive l café.
L'era m trat che sentìe zeche de fora che moea, giusta n sfrugnot, n picol sciubie. Ere pa segur de chel, seben che le oreie chest'istà le me trinzenea che no ve die. Acufene, i ge disc a chesta malatia.
Enscioma, na dì core, na dì scoute, na dì fae più pian che posse e na dì amò più pian de chel che son bon. E l'é stat coscita che la é veduda.
No ve die che saut che é fat en chela dì! Neto doi varesc endò. Che sciotrida! No aesse mai cardù, gio, de restar enmarmolà. Gio son fort e son gaert, posse ben me l dir sotousc.
La era aló i picoi eies nojela che me vardaa fit, ceta, su dret desche na sentinela.
Te chel che me n'é encapì fora de esser tedant a na montagnola, chela la era ja demez. Bela asvelta.
Gio son de chela: duc a ciasa soa. Na bela sief, se serf. E jon duc d'acort. Gio stae sul mie, la montagnola sul so. Jir sun chel di autres l'è da desmanieré. E chela montagnola se la seghita a vegnir sul mie cogne bele la copar. No è pa remiscion.
La dì do e la dì amò do la montagnola no la se à fat veder. Eco emben, me é dit, à bastà pech a ge far veder chi che comana chiò. La terza dì la era danef aló. Ma amò più desmanierada. Adertura la me spetaa fora da usc. La era aló tedant, su dret, cardemelo. Indò na zerucada dala sparduda.
A la fin, saede che che é fat? La é copada col badil.
No me vardà coscita. É fat chel che l'era da far. Pam! N colp sul ciaf. Bel sech.
La me vardaa desche se l'aesse sapù. La é restada aló ceta. L'á ge à metù mingola a morir. Giustalvers. Che cardéela pa?
Gio son l'om, ela l'é la bestia.
La é trata ju per chele rive a la fin, che le bestie del bosch se la magnasse. Ere content.
Passa i dis, passa le setemane, passa l'istà e chela montagnola la me vegn semper tel ciaf. Canche la me vardaa, canche la è copada, canche la è trata ju per chele rive. La peisa na montagnola, vedé, più che n giat salvarech.
E l'è desche se duc ades i fosse deventé esperc de montagnole, duc me conta cotant che cheste montagnole à abù fazion te noscia storia. Co, no saste, i me disc, ades, che le montagnole l'era bestie sacre? Bestie sacre? E da can pa encà? Gio no saee nia. Ma co, no saste, i me disc, che i ladins, la jent da mont, dant de esser omegn l'era montagnole? Na, no saee. Ma co, no saste, no saéeste?
Duc saea e duc ades sà. Le montagnole no le aon mai tociade te noscia storia e no se le tocia nience ades.
Demò gio che no saee.