pianjer

Ju per na sćialeta. Sun na banca tacada te n sas me sente, ades posse piajer. L'aga del mar la verjarà i brac e la tolarà su mie lagreme. L mar l'é chel de la Grecia, del Pireo, de Aten, de na storia che aon tel sanch e te la parola, per forza l'aon ence te le lagreme.
Atene la é bela, la é bela per so storia. Toc veies veiores che se lascia amò veder. De di la zità l'à na bela lum de so, da sera i ge la met. Vegn de bele foto. De bie recorc da manar a ciasa. Sot l Partenon l'é dut che sgalizea. Per chi che no vel veder, chi che no vel pissar.
Tu te oute tu veide la storia de ades. L bel e l manco bel. Set senzaciasa, un dò l'auter, i se loga ju, sot n teac, tel cher de la zità, desche se i aesse resservà l post. Un de chisc, veiat, con n paltò de bona fatura ma fià, l descola n carton senza prescia. L let per chesta not.
Se respira l malesser, la deprescion, la voa de n auter sistem. I joegn inché i é te strada, i desmostrea, i vel zeche de auter, i vel esser scuté. Ma no l'é mai stat che i li scoute. Che ilujion. La metropolitana la é serada, i disc fora per i aucparlanc, per orden de la polizia a cauja de chisc joegn. Polizioc daperdut, su le strade, su le moto, senza elmet. Ma no dojessei dar l bon ejempie? Mingol i se la blaga ben con chi corpec mpiení de candeloc e pistole che senza somea che no i pel star. Che meseria dut ensema.
Me n vae dalonc. Te la Galaria nazionala, n partiment de cadres fora dal temp, l'auter tel temp. Varde chest ultim che tanto l'700 no l sciampa. Te l'art contemporanea no se veit nesciuna legreza. Ma no él nia de bel da contar? Nia de nia? Delbon nia?
Me n vae sul col, sul Licabet. Che belveder! Ju, fin al mar del Pireo, col soreie che se lascia jir. Che beleza. La natura no te dasc delujion mai. L'é l rampin che te salva te la tampesta.
L'om enveze. Chel ben che te porta delujion. Chiò la regoeta desferenziada no i sa che che l'é, la pazaa la é dapardut. Chiò fosc no i ge à amò dit che aon destrabonì l mond e che sion do che se destrabonion enstesc. No ge serf saer, amedit. Somea che i cognosce ja la strada.
Per via de le demostrazion dei joegn no posse più jir te zità. Son contenta. Me n vae jal Pireo. Chiò l'é le miore ostarie de pesc. Ordenee e magne pesc, tant de chel pesc, ma tant de chel pesc che devente n pesc, me n vae tel mar e no pianje più.