Pìcola contìa

− Aste frades e sores?
L pìcol aea demò cignà.
− Và ai chiamar che ve fae veder na bela roba!
Coscita l ge aea pefelà chel canalin con n talian che el pìciol stentaa a
entener. No l'era l talian che rejonaa la maestra a scola, l'era mingol più
cert, più strent, più fon. No l'aessa sapù dir co, ma ampò l'aea entenù che l
cognea jir a ciasa a ge dir a si frades che i vae jun piaz. Chel om l ge aea
vardà con eies grignolenc, da poder se fidar. Perche pa no jir, enlouta?
L pìcol, de beleche ot egn (so mare ge aessa fat na peta alò ot dis), l'era
coret a ciasa a chiamar si doi frades e si doi sores, pech più n su, soravia l
piaz de Meida, olache l'aea scontrà chel om. Chel om no l lo aea mai vedù ma
l'era fora da la ostaria olache so pare jia duc i dis a se beiver l spriz. L lo
aea ence vedù rejonar con l paron e dapò l'aea chi doi eies che grignaa... Donca
no l'era da aer tema. Se dapò i fosse stac duc ensema, el e si frades, no l'era
da esser grames. Aessa bastà sciampar, desche zenza, canche l'era zeche che no
jia.
− Vegnì che n canalin l ne fasc veder zeche da bel! - So fra più gran no l se lo
aea fat dir doi oute e l'era levà su da jabas, olache l proaa a far i doveres,
massa senestres per el che no l'aea nesciuna voa de i far. Le sores le ge aea
vardà stort. Le era do che le se fajea da mat e no le aea nesciuna voa de jir
fin jun piaz. L fra più picol aessa volù jir, ma l'era massa pìcol a sentir so
mare a jir ju da soul, e magari chel canalin no l'era n canalin ma n zinghen
che i ge lo aessa portà demez.
- El n canalin o n zìnghen? - la mare ge aea domanà. −Te chest cajo no va ju nisciugn!
− No l'é n zìnghen, son segur!
− Co faste a esser coscita segur? - ge aea domanà sobito do so fra più gran. Le
sores scutaa, ades. Na outa l'era ruà i zinghegn vin Ciancoai e ele le se aea
belebon spardù, ma no pa per le zìnghene che no le aea pa fat nia, ma per dute
chele storie che le aea sentù stroz te chi dis che chel chiap de jent aea dormì
te chi ciares scuerc da cuerte de ogne color.
− Son segur e bon. Chel no l'é n zinghen!
− Per na segura, vegne ju ence gio che voi veder che mostrigno che l vel ve far
veder! - aea dit la mare più curiosa che cruziada, e soravia l gremial la se
aea metù la maia da disdalaor.
- Vegnì ence voi doi beze, emben. Jon duc a veder. L bel de chela familia l'era
che i stajea semper duc ensema. Coscita i é ponté demez. I doi gregn te dant,
la mare col più pìcol te mez e le doi beze vindò. Rué che i é jun piaz, chel om
no l'era più.
− Ne l'aste danef fata, bricon de n briconazo? -ge aea dit la mare a chel
secondo fi che bendespes l la fajea desperar. No la era pa ennirada, ma mingol
scecada che la ge aea cherdù desche na totola, chel scì.
L pìcol de ot egn se
vardaa dintorn. Olà erel chel om con chela candola? Coi eies l'aea scomenzà a
cerir la candola e sobito l l'à veduda. Vindò l festil, eco olache la era!
− L'é amò chiò ntorn chel om, l'é amò chiò so candola! Védela alò la candola
serada con chel cuerchie stramp! La mare col più pìcol, le doi beze e i doi
frades se aea arvejinà pian pian al festil e i aea scomenzà a ge vardar a la
candola, zenza la tociar.
− Che sàral mai te chesta candola che screvedea a chesta vida? -aea domanà l
bez più gran.
− Che cert chest cuerchie! - aea dit la mare con l nas beleche su per la
candola.
− Podone se n jir a ciasa, ades? -aea domanà la più grana de le doi beze.
- Sion vegnui ju duc per nia! - e la ge aea vardà a si fra, chel che la ge
volea n gran ben ma l'era n gran paiazo e ogne tant l ge jia proprio sui
nerves. Te chela che i se vardaa duc e l più pìcol tociaa con soe picole man l
cuerchie de chela candola, i à sentù n cich che aessa fat sperder le vace sun
Jumela.
− Demez da chela candola! - l sbraiaa chel om endana che l vegnìa fora da vindò
la ciasa del malgher. La mare de chi fenc se aea parà te dant e per na outa
l'aea rejonà per talian. I fenc ge vardaa mingol cert, ence chel de la mare no
l'era l talian de la maestra.
− No aede mia brea de braiar a chesta vida! Vardaane demò. E dapò, siede stac
voi o no a ge dir a mie bez chiò de vegnir a veder zeche de bel? Eco, emben,
sion chiò, sion vegnui! I fenc tajea ence se ge vegnia mingol da grignar a
sentir chi doi che rejonaa chel talian da canalins. L più gran ge dajea ite
comedonade al mesan, la beza la ge vardaa a chel'autra che no saea più che vic
far.
− Vegnì emben, che ve fae veder zeche! L biliet l costa 10 lire per om.
− Co? Cognone ence paar 10 lire per om? Per veder che pa? Ma voi siede mat, mat
desche n corle! - aea dit la mare tiran per n brac l più pìcol che l strozegaa
i pie desche se no l'aesse amò emparà a jir desche n cristian.
− Che vedone pa per 10 lire? - aea domanà l pìcol de ot egn, chel che per prum
l'aea scontrà chel om.
− N bel spetacol! - aea responet l'om endana che l se tiraa su la candola te
man.
− No aon abù notizia che fosse ruà zachei a dar spetacol! Donca se n jon! - aea
dit la mare con far segur.
- No stajon chiò a perder temp, no n'aon noi da trar demez! La mare se n jia
pian pian col pìcol per man, ma i autres fenc no i se moea. Mingol che i era
curiousc de veder chel che l'era te chela candola: magari bisce, magari valch
bestia che no i aea mai vedù, magari zeche che vegnia da n auter mond. Ence se
i vivea te chela val i n sentìa pa storie del mond. L più gran se aea fat forza
e l ge aea coret do a so mare.
− Mare, no podone proprio veder chest spetacol? Magari l'é ence bel!
− No voi spener 60 lire zenza saer nience che che l'é -e la seghitaa a
strozegar te chel pìcol che enveze tiraa a la reversa. Endana l pìcol de ot egn
l se aea arvejinà a chel om e l ge aea domanà con gran coraje se l podea ge far
l spetacol per nia, vedù che i era vegnui fin jun piaz demò per el. Ence so
talian l'era mingol cert ma semper manco cert de chel de so mare, e più vejin a
chel che ge ensegnaa la maestra. L'om da la candola l se aea fat na gran grignada.
− No tu cogne star trop dalonc se tu es ruà de retorn te cinch menuc! L picol no saea più che dir. L'era vera, i stajea demò
doi varesc sora l piaz.
− Ma chest voi no l saade. Se aesse cognù jir fin sal Piz, fosse jit istesc e
fosse vegnù ju con duc!
− Brao tu es stat brao, cogne dir, ma no posse far per nia l spetacol. Cogne
ben ence magnar!
− Magnar podede ben lo da noi, amancol chesta sera. E desche na tiza l'é peà
via do a so mare.
− Mare, mare, l ne fasc l spetacol per nia, se chesta sera ge dajon zeche da
magnar! La mare la se aea fermà, l'aea pissà sora n medeat, l'aea dat de outa e
la ge aea cigà a l'om da la candola: − El vera che ne fajede l spetacol per nia
se chesta sera ve dajon n piat de supa? Chel om no l saea che responer. L se à
fat doi conc de guofa e l se à pissà che no l'era pa na burta soluzion. N bon
bocon e mingol de ciasa.
− Zeche da magnar e sobito do, n spetacol te ciasa voscia con jent che
cognescede e che me paa 10 lire per om.
− L magnar ve l'arsegure, per l spetacol podon chiamar dut l paisc ma no posse
ve garantir che i vegne e soraldut che i ve pae! Chel om e chela mare se aea
vardà per dotrei seconc e a la fin l'om aea cigà, con ousc forta e gaerta:
− Dita! −Dita, emben! - aea responet la femena con ousc autertant forta da
l'autra man del piaz. I doi fenc gregn i era contenc, le doi beze ence, le era
proprio curiouse de veder l spetacol do dut chel tananai.
− Meteve chiò dedant! - l ge aea ordenà ai fenc. −E voi mare, sentave sun chest
scagnel!
− No aerede mia bisce te chela candola, noe na, che? Te chele, saede, aon na
gran tema, soraldut gio che da picola le me à zacà dotrei oute! - aea dit la
mare mingol cruziada.
Chel om l se aea grignà e no l'aea responet nia. Enveze l se aea pojà enlongia
festil e l'aea scomenzà a beiver aga. N gran sluch dapò n auter gran sluch e
amò n bel sluch. Dapò l'aea metù na man te candola e l l'aea tirà fora na rana,
na picola rana, che dapò l se l'aea metuda de bocia e dapò do mingol l l'aea
engiotida. Dapò l'aea vert la bocia e l ge aea fat veder a duc che l'aea la
bocia veta. Na gran bocia piena de denz ma zenza la rana. I era duc co la bocia
averta.
Dapò l'é jit inant.
N sluch, doi sluches, na rana, na engiotida. N sluch, doi sluches, na rana, na
engiotida. Na outa, doi oute, trei oute, cater oute, cinch oute, sie oute, set oute,
ot oute, nef oute, diesc oute, undesc oute, doudesc oute, tredesc oute,
catordesc oute, chinesc oute. Chinesc rane
l'aea engiotì chel om!Dapò l se aea fermà e l ge aea vardà a chi fenc e a chela femena. Ge saea
semper bel chest moment. Veder chi eies sperdui l'era si spetacol. L'aessa paà
el 10 lire per lejer chel che chi eies dijea ma no l'era pa na gran fadia. I
eies di pìcoi l'era i più bie, chi manco da marevea. I eies de i più gregn,
envece, chi sci che i rejonaa adaut. I dijea 'che cert, mioditene, che cert!'.
Segur che i se domanaa 'olà aral metù dute chele rane? No l'é poscibile che le
sie dute tel venter!, aral fosc n busc vindò chel col da olache le pel sciampar
fora? O chele l'era rane fausse, magari bombi de zucher?' Ma i più bie l'era i
eies de chela mare che no entenea più nia, se la era su chesta tera, se la era
viva o bele te cortina via Sen Jan, o se chel chel l'aea vedù l'era demò n
ensomech. La era strassomeada da coche la strenjea chel pìcol te brac.Che bel spetacol per l'om da le rane!No sgolaa na moscia, nience n festuch moea. I stajea duc cec desche se l temp
se aesse fermà. L piaz l'era vet, nience l'aria tiraa, someaa che no fosse
nience più le ciase, nience più l'ostaria, nience più l malgher. Ence l soreie
sora via chele albe, l stajea cet. Moea demò l'aga del festil, nia de auter.
L'om da le rane l stajea alò, n pè, su dret, cet. Ge vegnìa da grignar ma no l grignaa,
chel l'era l moment olache l se vadagnaa le 10 lire, o na cena, desche chela
sera de chela ciasa de chela femena con chi cinch fenc de ogne sort e mesura.Fora de n bel nia, l'om l'aea avert la bocia e da la bocia con n rut ge era
sutà fora la pruma rana. Dapò l'aea serà la bocia e n secont do l l'aea averta
danef. N auter rut e n'autra rana. Dapò inant per chinesc oute, fin canche ence
l'ultima la era sutada fora dal venter de chel om. Le picole rane le sutaa ades
sun piaz, desche se le se mateassa. No le sciampaa, le restaa alò dintornvia,
vejin a si paron. La mare no saea che dir, i fenc amò no favelaa. L pìcol per
prum l'aea scomenzà a bater le man da soul, descheche ge aea ensegnà so fra più
gran. Dapò ge é jit do le sores e enfin ence i doi frades e tinultima la mare.
N bel batiman.L'om da le rane aea fat n nchin desche se l'aessa balà o spilenà comedia.La mare la era levada su per pruma, i autres do, chiec. I aea scomenzà a se
n'arloar ma dant de ruar sunsom piaz, la mare se aea utà e la ge aea vardà dret
tel mus a l'om da le rane. La ousc la tremolaa n moment, si pas no l'era più
tant segur, la man la strenjea fort chela de si pìcol.
− Ve speton da le sie, emben!
Chesta somea na contìa, enveze l'é na storia delbon sozeduda. L me l'à contada A.C. na dì che se la contaane su. A mi me à sapù na bela contìa.